Lost Bailongu: Excursió a la casa de l'Ocell

És difícil reunir en una proposta tots els ingredients de l'aventura: els enigmes intel·ligents, la vida en grup, la ballaruga de les amistats viscudes, la rialla dels passos compartits, la complicitat entre persones i paisatges...

Si viatgeu pel territori: des de l'univers dens de la ciutat a l'illa verda més primaveral. Si us moveu també en el temps: des dels núvols i la pluja, al cel blau i el sol més brillant. Si sentiu la força i l'intens magnetisme que sempre encomana la gent Bailongu... Sou ja a territori LOST.

Els plànols no serveixen per arribar-hi. Quasi tothom es perd. Deu ser el camp magnètic Bailongu el que desorienta els GPS's i les brúixoles? O és que l'Ocell es mou i mai és al mateix lloc? La veritat és que cap d'aquests obstacles pot impedir fer del ball i del bon rotllo un punt de trobada: més de noranta bailonguerus i bailongueres ho saben prou bé! El diumenge 18 d'abril de 2010, uns escenaris empordanesos màgics, inflamats de tots els matisos del verd i de flors de mil colors, van ser l'escenari d'imatges potents, molts animals i gàbies, deesses taïnes i princeses etíops, amb molta, tota, bona gent, i un quartet que es bellugava i feia bellugar (hi ha qui va veure tres grups diferents, perquè no es va fixar ens els canvis de roba cada cop més elegants!).

Imagineu tot això i més! Ones de la Mediterrània feien ballar tot l'Empordà, mentre un simbòlic cavall blanc s'ho mirava i trotava, seguint els compassos de la música. Parelles de tota mena, nois i noies que volien compartir ball, cúmbies, pasdobles, fox i vals, rocks i merengues, tangos d'envelat! Aquestes peces i moltes més van acabar de trenar una excursió de bones energies i molts espais de vida en comú.

abril 2010