Bailongueru veterà: "Dit de la persona que, per condició, paraula i obra, ha compartit l'univers Bailongu amb molts amics i amigues, durant molts anys. Es comenta que és constant i fidel a les activitats o que, si no ho és, té moltes ganes de tornar-hi".
Un divendres d'octubre de 2012, concretament el 19, semblava normal per a les vides de molts balladors i balladores empedreïts..., però la seva vida va fer un gir decisiu, cap a dos quarts de dotze de la nit. Mirades encuriosides, paraules encadenades, rialles i complicitats, records de vells temps molt ben passats... Tot això i més entre les parets de Bailongu, tot això i més entre les acollidores i evocadores músiques que encomanaven el ball a la sala gran.
Un li deia a una altra, –amiga, vols ballar? L'altra s'agafava i es disposava a girar... "Quan temps!" es comentava. "Semblava que fos ahir". "Hauríem de tornar a trobar-nos". "Saps? Ho trobo a faltar"... Somriures francs, propòsits ferms. Les nits poden ser dormides, viscudes o ballades..., les dues primeres categories poden repartir-se entre bones i males experiències segons allò que passi (bons o mals sons, experiències positives o insomnis), però les nits ballades sempre deixen un bon record.
Esperarem de nou que passi tot un any per viure una vegada més una nit màgica, la del ball de veterans?
La resposta hauria de ser clara: Fins el divendres que ve, amics i amigues; la setmana se'ns farà llarga pensant en una altra nit de veterans!
octubre 2012