“El tango es un sentimiento triste bailado” , Enrique Santos Discépolo.
Pot suggerir: parella compenetrada, improvisació, creació, passió.

Conegut a Argentina a partir de 1885. Arribat a Catalunya a partir de 1887 i popularitzat a partir de 1912
Fou l’expressió del “porteño” davant l’allau de nouvinguts a l’Argentina, sobretot a Buenos Aires.  Tango i Buenos Aires són gairebé una mateixa cosa.  El tango es desenvolupà en dos ambients: als prostíbuls i cases de cites de Buenos Aires i als patis dels “conventillos”.
Arribà a París a finals de la primera dècada del segle XX i va fer “furor” a l’Europa a cavall entre les dues guerres mundials.  Un dels exponents més coneguts és Carlos Gardel.  A Catalunya, sobretot a Barcelona, va tenir una gran eufòria.
L’origen del tango el trobem en l’havanera, que al seu temps venia de la contradansa criolla. A Cuba deien tango al ritme d’acompanyament de les contradanses criolles