“El tango es un sentimiento triste bailado”, Enrique Santos Discépolo.

Pot suggerir: parella compenetrada, improvisació, creació, passió.

Conegut a Argentina a partir de 1885 arriba a Catalunya a partir de 1887 i és popularitzat a partir de 1912.

Fou l’expressió del “porteño” davant l’allau de nouvinguts a l’Argentina, sobretot a Buenos Aires. Tango i Buenos Aires són gairebé una mateixa cosa. El tango es desenvolupà en dos ambients: als prostíbuls i cases de cites de Buenos Aires i als patis dels “conventillos”.
Arribà a París a finals de la primera dècada del segle XX i va fer “furor” a l’Europa a cavall entre les dues guerres mundials. Un dels exponents més coneguts és Carlos Gardel. A Catalunya, sobretot a Barcelona, va tenir un gran èxit popular.

L’origen del tango el trobem en l’havanera, que provenia de la contradansa criolla. A Cuba deien tango al ritme d’acompanyament de les contradanses criolles.