Bailongu, escola de ball de Barcelona

Nom procedent del txec pulca, mig pas o jove polonesa.

Ball de parella rodat amb nombroses figures i combinacions en el que els balladors experts també acostumen a improvisar.

Pot suggerir: força, alegria, vivacitat, esbojarrament, frenesí.

La polca és procedent de Txèquia està documentat a Praga a partir de 1835, a Viena el 1839, i a partir de 1844 a Londres i a Catalunya.

Dues teories sobre els orígens: la teoria romàntica o llegendària que dóna l’origen a una jove txeca que ballava enmig del camí i un músic va anotar la melodia i els passos, i la teoria que la fa procedir d’una dansa bohèmia, creada a principis del segle XIX, variant d’un pas militar molt antic.

Als seus inicis va ser un ball molt criticat per la seva violència i força arrossegadora. Cap al 1850 tota Europa “polcava”. Es va ballar amb assiduïtat fins a mitjans del segle XX. Es va combinar amb altres balls contemporanis: vals-polca, polca-masurca, etc. i com el vals, té nombroses variants: polca alemanya, polca picada, polca creuada, polca austríaca, hongaresa, saltada, etc. Tant Johann com Joseph Strauss són autors de nombroses polques. Molts músics catalans són autors de polques d’una gran qualitat musical.