14è ball de gala: Somnis de Gala?

De vegades no cal tancar els ulls per somiar? El dissabte 23 de novembre de 2013, prop del Palau Sant Jordi, més de mitja lluna decreixent il?luminava el fred paisatge de Montjuïc.

Les portes de l'INEFC eren obertes i un suau degoteig de 300 persones, mudades i elegants, trepitjaven a quarts de 12h de la nit la catifa vermella per començar un ritual màgic, de gala. Un camí de pètals de rosa sota un mur verd els donava pas a una acollidora sala amb tauletes adornades a la llum d'espelmes blanques que cremaven al caliu de l'amabilitat i la rialla d'una altra nit especial, d'una altra nit Bailongu. Una música de festa, el Vals Brillant de Verdi, va obrir la nit amb 12 enlluernadores parelles que van girar per la pista emocionant totes les balladores i els balladors amb una vistosa coreografia de l'Albert Durany i la Montserrat Bellmunt. Les afinades i ben triades músiques del Marc Macià ens van acompanyar; primer amb 21 taxis a la pista amb els carnets plens de sol·licituds i el somriure als llavis; després amb cançons i melodies de tots els colors del ball, que fins quasi les tres de la matinada van acompanyar la festa de Gala. Una altra nit per somiar noies amb vestits fantàstics i xicots d'allò més elegants, per somiar en una festa acollidora per recordar i, sobretot, per seguir somiant amb un Bailongu cada cop més jove, amb força per vibrar i fer vibrar tots els somnis de gala un altre any. Gràcies a totes i tots!

novembre 2013