Nom procedent de la paraula africana “lufuki” (atracció pels olors corporals intensos).
Aquest estil de dansa va néixer a partir de la música funk, a meitat de la dècada dels 60 entre la població negra de les grans ciutats dels Estats Units. Primer era considerada una música marginal que expressava una protesta contra la discriminació. Originàriament era una fusió de les improvisacions del jazz amb els ritmes del rock.

Es podria dir que el funky és “allò que balla Michael Jackson”, també és general la consideració que arranca amb James Brown i temes com “Please, Please, Please”, però en realitat és molt més: combina la força física amb el caràcter i amb una especial cura per les coreografies; suma moviments espectaculars, plens d’energia i ajuda a créixer el benestar físic i psíquic amb contudència i harmonia; treballa la resistència cardiovascular, la coordinació, l’equilibri, la flexibilitat i el sentit del ritme musical.