Nom procedent de l’anglès fox i trot, literalment salt de guineu. Una altra versió diu que ve del ballarí Harry Fox, és a dir el pas saltat d’en Fox.

Ball de parella en constant desplaçament per la pista.

Pot suggerir: enamorament, balanceig, intimitat, alegria, goig.

Procedent de l’Amèrica del Nord, el foxtrot es coneix a Londres a partir del 1914 portat pels soldats americans. Arriba a l’estat espanyol entre 1915 i 1917; l’any 1918 ja consta en els repertoris de ballables barcelonins.

El foxtrot va néixer a partir del ragtime, gènere optimista i agradable de ritme alegre, música tocada per negres imitant els blancs. Tot i els seus inicis escandalosos, la seva difusió fou imparable instal·lant-se ràpidament a totes les sales de ball d’Europa.

El pas del fox s’ha utilitzat per ballar estils New Orleans, Dixieland, Chicago, etc., per ballar les balades lentes del jazz de l’època swing i fins i tot com a comodí per ballar cha-cha-chá, bolero, tango, etc. És un dels gèneres més estimats per les orquestres de ball.