Bailongu, escola de ball de Barcelona

Vivim temps de canvis profunds. L’escriptor portuguès Gabriel Magalhães ens parla d’Europa i dels balls com a llenguatge de comunicació i d’unió entre les persones i els pobles, en un bell article (“El vals de Lisboa”) publicat a La Vanguardia del 25 de juliol de 2011:  “A la meva generació una colla de mals polítics li està robant el somni polític de la seva vida, que és Europa. M'agrada ser portuguès, però moriria per Europa. I no ho faria perquè ningú em pagués cafès peninsulars. No ho faria a canvi de fons comunitaris, sinó senzillament per l'enorme felicitat de poder ballar amb la meva filla de vuit anys un vals en una plaça de Lisboa, per una nit d'estiu, al ritme d'una orquestra dirigida per un mestre vienès”.