Nom que fa referència a la part del cos més important en aquesta dansa, el ventre.
Ball femení individual que també pot ser ballat en grup però cada ballarina evolucionant de forma individual.  
Pot suggerir: sensualitat, força, exotisme, seducció.

El ball ha estat utilitzat en gairebé tots els esdeveniments importants de la vida, el ball parla també de la mateixa vida i, en el cas de la dansa del ventre, de la dona i de tot el què representa, de la fertilitat, de la seducció.  El ventre és la part central del cos i per això la dansa del ventre arrenca de dins, del centre físic i espiritual, té força espiritual.
La música de la dansa del ventre té un component rítmic, que marca la percussió, molt important.  El començament de la música és lent per accelerar-se de mica en mica com a expressió de sentiments diversos: alegria, gelosia, tristesa, amor, etc.
La dansa del ventre es troba a mig camí entre el folklore i la creació artística individual.  Té una estructura bàsica definida que és constant i una vessant d’improvisació d’expressió individual.  La ballarina ha de mantenir l’equilibri entre la base tècnica i la seva creativitat.