Ball de parelles agafats, molt acostats un a l’altre, i amb els peus ben intercalats.

Pot suggerir: intimisme, seducció, enamorament, cossos en contacte, amor, desengany, emoció, sensualitat.

Ball procedent de Cuba on és conegut a les sales de ball a partir de 1920. L’origen del bolero el podem situar al darrer terç del segle XIX procedent de la trova tradicional de Santiago de Cuba i és la primera manifestació vocal de la música cubana. Arriba a Catalunya a mitjan dels anys vint.

En el bolero tradicional es dóna la fusió de factors hispans i afrocubans. A l’evolucionar, el bolero va adoptar elements rítmics del son. El bolero cubà es va estendre ràpidament i es va incorporar a la música popular de molts països de Llatinoamèrica (Mèxic, Puerto Rico, etc.). Ha tingut variants de molt èxit: bolero-son, bolero-cha-cha-chá, bolero beguine, etc.

Les lletres dels boleros tracten sovint d’amor: amor foll, amor impossible, desengany amorós, separació, tristesa, melangia...

Els precursors del bolero actual, entre d’altres, són: Benny Moré, El Trio Matamoros, La Sonora Matancera, etc. 

El bolero va heretar passos del danzón al qual, progressivament, va substituir com a música lenta per ballar en parella.