Ball de parelles que segueix el ritme de la música jugant amb la llargada dels passos: petits, mitjans, grans. 
Pot suggerir: intimisme, fusió de cossos, alegria, festa

Conegut a Argentina a partir de 1865.  Arriba a Catalunya a les primeries del segle XX i es difon als anys vint amb la popularització del tango.
Existeixen dos estils: la milonga camdombe, procedent d’un ball de negres amb ritme similar i que s’utilitza com a base rítmica en algunes composicions musicals de milonga; la milonga campera, que parla d’històries de gauchos, carreres de cavalls, etc. 
La denominació milonga també designa una sessió o repertori de ballables.