"En febrero de 1942 Stefan Zweig acepta asistir con Lotte al carnaval de Río, pero el frenesí de las danzas, la violencia de los instintos demostrados al ritmo de una música ensordecedora, no expresan ninguna alegría. Zweig no ve más que ruido, furor, muecas y grotescas contorsiones. Tras un solo día de carnaval regresa de manera súbita a Petrópolis, decidido a poner fin a todo”. Així és com veu la ballaruga brasilera un escriptor reconegut i molt famós, a l'exili de la persecució dels jueus, en uns molt mals temps pel que fa al seu equilibri personal. Ens ho explica Jean-Jacques Lafaye a Una vida de Stefan Zweig. Nostalgias europeas (Barcelona, Alrevés, 2009).