"En Jordi col.loca la palma de la mà dreta damunt l'omòplat esquerre de la Marta, aixeca l'altre braç i comencen a rodar. És el vals d'Amélie─xiscla la Cati─. M'encanta. (...). Encara que havien assajat aquest ball durant una setmana, ell no havia encunyat cap frase breu i ocurrent que provoqués el somriure de la seva filla ara que tothom els està mirant. Ja té prou feina per no trepitjar-la”.Aquesta quotidiana escena, que es deu repetir a molts casaments, l'explica Vicenç Pagés Jordà al llibre (interessant de llegir) Els jugadors de Whist (Barcelona: Empúries, 2009). El ball surt a diverses escenes del llibre.