Nom procedent de la paraula bachata, sinònim de festa, gresca. Les bachates eren festes, amb o sense música, a l’aire lliure.
Ball que pot ser ballat agafats de parella o bé agafats de les mans. 
Pot suggerir: suavitat, sensualitat, languidesa.

La bachata procedeix de la República Dominicana.  Es popularitza a Catalunya cap a  finals de la dècada dels noranta, amb l’onada d’immigració dominicana.
L’origen es troba en les cançons suaus que cantaven i ballaven la gent del camp i per això se’l va considerar molt temps un gènere vulgar i de classes marginals, en contraposició al que ballaven les classes benestants:  bolero, danzón i altres.  L’evolució del gènere però és d’origen urbana.
La lletra de les bachates no és de tema alegre sinó d’amargura i desarrelament.