"BANDONEÓN

Sempre he estimat els tangos, que escoltava
quan era un nen, les tardes  de  diumenge,
amb el pare i la mare  que els ballaven
amunt i avall pel passadís de la casa.

Són la veu d'una èpica perduda,
amb el bandoneón arrossegant
lletres que parlen dels amors culpables.

Els que ballaven en el passadís
ara ja són dintre d 'un  tango.

Misteriosament  feliç el cantusseja
un vell  provant un pas  de ball en atansar-se,
amb un somriure, a la Desconeguda.

Joan Margarit. Misteriosament feliç. Octubre 2008"