"El tango és una melodia que encén els sentits; és màgia; és una manera rítmica d'abraçar... Aquest ball és un involuntari provocador de passions; és l'abraç sentit i respectuós que es dona a la persona estimada; és l'imprescindible recolzament per a subratllar la soledat, el desesper, la impotència i la nostàlgia. Dels peus fins al cap l'entesa ha de ser perfecta. Segons Borges, el tango 'se le nota su origen infame' i el compositor Cadícamo el va qualificar de 'sentimiento que se baila'. Aquests són només els titulars d'un ampli article sobre el tango publicat a La Vanguardia el passat 16 de febrer de 2008 a Vivir, pàgines 8 i 9."