"La sequera persistent té solució evident: Només cal convocar als veterans de Bailongu a una ballaruga nostàlgica... Sembla que fou com automàtic que totes i tots, esperant el ball del dissabte 2 de febrer de 2008, varem començar a xiular la nostra cançó balladora preferida i així va ser com les gotes caigueren del cel! La nit fou moguda, alguns no paraven de xerrar, d'altres no es perdien un ball. El projector mostrava, impúdic, escenes del passat i, la veritat, tothom es veia molt més jove a la realitat actual... Un altra experiència de lliscar avui per la pista amb la gent de sempre, amb la gent bailonguera d'ara i d'abans."