El Bailongu va pujar a la màquina del temps i es va moure de país, de cultura, de músiques i de ritmes balladors. El divendres 16 de juny, pels passadissos es movien moltes noies i algun noi, totes guapíssimes, totes arreglades, totes adornades amb mil i un colors, amb els mil i un dringars orientals, amb les mil i una rialles, amb les mil i una picardies que van omplir de somnis tots els espectadors corpresos pels moviments, pels vels, pels passos i les corredisses, pels bastons aguantats en equilibri tot ballant, pels suaus moviments del cos i dels braços, dels peus i de les mans… Tots i totes voldríem mil i una nit com la de la Festa Oriental, a tothom van bé els moments per somiar. És bonic veure com el ball suma cultures i acosta sensibilitats: ballarugues àrabs i índies es van donar les mans en dues sessions, contínues. En resum, una tarda de sensibilitat Bailongu que no podrem oblidar. Gràcies a les professores, gràcies als alumnes, gràcies a tot el personal. I, sobretot, gràcies al públic que omplí, dues tandes, de gom a gom, la sala gran!